Aller au contenu

Andri Basi

Zɣ Wikipedia
Andri Basi
afgan
Anaw nɣ asrtuawtm Snfl
Tamazirt n tɣlantFṛansa Snfl
Ism s tutlayt taymmatAndré Basset Snfl
Ism amzwaruAndri Snfl
ḌfṛismBasset Snfl
Asakud n tlalit4 Ɣuct 1895 Snfl
Ida n tlalitLunéville Snfl
Assf n tmttant24 Innayr 1956 Snfl
Ida n tmttantBariz Snfl
Tamntilt n tmttantcauses naturelles Snfl
Ma s immutinfarctus du myocarde Snfl
BabasRini Basi Snfl
Aytmas d isttmasHinri Basi Snfl
Igmamn n twjaCélestin Bouglé Snfl
Tutlayin s ar isawal nɣ s ar ittaraTutlayt Tafransist Snfl
Tawuri d mad isalaamsnils, orientaliste, professeur d'université Snfl
Ida n twwuriAsinag anamur n tutlayin d tɣrmiwin tigmuḍanin, université d'Alger Snfl
Archives conservées parbibliothèque universitaire des langues et civilisations Snfl
Tismɣurin yuwiprix Jean-Reynaud Snfl


Iga Andri Basi (4 Ɣuct 1895 – 24 Yanayr 1956) yan umsnils afṛansis mi tga tẓlayt tasnilst Tamaziɣt. Rini Basi ad igan babas, ig Hinri Basi gʷmas mqqurn.

Taridirt

[ssnfl | Snfl asagm]

Ɣ tuddma, ikka tt inn iga aslmad ɣ Ṛṛbaḍ, gr 1925 d 1928, ittusmagl f wuɣriwn imrna n tmaziɣt ɣ Tsdawit n Tskla ɣ Ddzayr. Ikk ilmma uggar n mraw isggʷasn s imikk ɣ usɣim n tutlyat d tdlsa Tamaziɣt zɣ lliɣ ttrsnt trsal nns ɣ 1930. Ɣ tgira, issɣra ɣ usɣim amaziɣ n Tinml Tanamurt n Tutlayin Tigmuḍanin Ddrnin (INALCO) zɣ 1941 ar 1956.

Immudda, ikk mnnawt tmnaḍin nna ɣ tettusawal tmaziɣt, slawant ɣ Lmɣrib d Ddzayr. Ig arzzu ɣ ubaraz d asizwr s uwttas n wuḍuf n tusna. Iglm mnnawt tantlayin, iskr iwaṭlasn (atlas) isnilsn nna izmmimn imzarayn ɣ umawal. Ɣ 1952, ifsr yat tnɣruft n twwuri nns, la langue berbère (Tutlayt Tamaziɣt), tssufɣ t id Oxford University Press. Lliɣ izri mad idrusn dffir n tmttant nns, ffɣn d sin igʷzman n iḍṛiṣn nna isumn ɣ Wawras (dar Ayt Fṛaḥ) d wida ismun ɣ Lmɣrib.

Ismd ansti nna yad ibda babas Rini Basi, issufɣ d taẓṛigt n irzzutn n Charles de Foucauld f tutlayt d tɣrama n imuzaɣ (Itargiyn).[1]

Dffir n tmttant nns, ttyawaynt tsdlisin d warcifn nns s Asɣim n Tɣuriwin Timaziɣin ɣ Usinag Anamaur n Tutlayin d Tɣrmiwin Tigmuḍanin ɣ 1980. Ass ad, ttuḥḍan akkʷ ɣ BULAC ɣ Bariz.[2] Tgrumma ann llant gis uggar n 1,500 n twuriwin nna izdin d imaziɣn, ilin gis warratn iẓuṛann n irzzutn imsnilsn n Charles de Foucauld f tmaziɣt d inyalkamn nns d Rini Basi.[3]

Tabiblyugraft

[ssnfl | Snfl asagm]
  • 1929: La langue berbère. Morphologie. Le verbe: étude de thèmes, Paris, Leroux. [Riedizione Paris, L'Harmattan 2005 -   ].
  • 1929: Études de géographie linguistique en Kabylie (sur quelques termes berbères concernant le corps, Paris, Leroux.
  • 1932: "Note sur l'état d'annexion en berbère", Bulletin de la Société de Linguistique de Paris (BSL), 33 : 173-174.
  • 1936: Atlas linguistique des parlers berbères. Algérie. Territoires du nord. Fasc. I, Équidés, Alger (25 carte + 91 pp.).
  • 1939: Atlas linguistique des parlers berbères. Algérie. Territoires du nord. Fasc. II, Bovins, Alger (21 carte + 80 pp.).
  • 1938: "Le nom de l'étable en Kabylie et la flexion du participe", BSL, 39/2 : 177-178.
  • 1942: "Études de géographie linguistique dans le Sud marocain", Hespéris, 3-22.
  • 1945: "Sur la voyelle initiale en berbère", Revue africaine, 82-88, repris en 1959, 83-89.
  • 1946: "Le système phonologique du berbère", Comptes rendus du Groupe Linguistique d'Études Chamito-Sémitiques (GLECS), 4 (1945-1948), 33-36.
  • 1948: Éléments de grammaire berbère (Kabylie - Irjen), with André Picart Alger, La Typo-Litho.
  • 1949: "Sur berbère yir 'mauvais' chez les Irjen", Revue africaine, 291-313.
  • 1949: "Sur le participe berbère", GLECS, 5 (1948-1951), 34-36.
  • 1950: "Sur l'anticipation en berbère", Mélanges William Marçais, Paris, G.P. Maisonneuve, 17-27.
  • 1952: La langue berbère, International African Institute, Oxford University Press, London – New York – Toronto (ried. 1959).
  • 1954: "n devant complément de nom en berbère", GLECS , 7 (1954-1957), p. 8-12.
  • Mémorial André Basset, 1895-1956, Paris, Adrien Maisonneuve, 1957
  • 1959: Articles de dialectologie berbère (pref. E. Benveniste), Paris, Klincksieck.
  • 1961: Textes berbères de l'Aurès (Parler des Aït Frah), Paris, Adrien-Maisonneuve.
  • 1963: Textes berbères du Maroc (parler des Aït Sadden), Paris, Imprimerie nationale – Geuthner.

Tisaɣulin

[ssnfl | Snfl asagm]
  1. Guy Basset, article « André Basset » in L'Algérie et la France, dictionnaire coordonné par Jeannine Verdès-Leroux, Robert Laffont 2009, p.94 ; (ISBN 978-2-221-10946-5)
  2. Faltot, Fanny (2016-10-13). "Le fonds Basset-Deny dans les collections de la BULAC". Le Carreau de la BULAC (s tutlayt ⵜⴰⴼⵔⴰⵏⵙⵉⵙⵜ). Retrieved 2025-04-24.
  3. "BULAC, Bibliothèque universitaire des langues et civilisations". www.bulac.fr. Retrieved 2025-04-24.