Viktuṛ Higu

Zɣ Wikipedia
Aller à la navigation Aller à la recherche
Hann !!! Amgrad ad ixcn ur gis iffuɣ umya !
Llant ukan sul gis tguriwin tuṛḍilin zzɣ kra n tutlayt yaḍnin d/nɣ ur ittyara s tclḥiyt, tḍfurt nit sul twwuri iggutn. Ɣrat aslgn n Wikipidya taclḥiyt bac ad trmsm uggar.
Mad igan afssay? iqqan d ad igiddi, ttyukksnt zgis tguriwin turḍilin, d ad ttyusbadlnt s tguriwin timaziɣin
Victor Hugo
Victor Hugo ɣ usggwas n 1876

Tudrt nns
Azmz n tlalit : 26 Fibrayr 1802
Aḍɣar n tlalit : Besançon
Azmz n tmttant : 22 Mayu 1885
Arraw : Léopold Victor Hugo

Léopoldine Hugo
Charles Hugo
François-Victor Hugo
Adèle Hugo

Tamɣart : Adèle Foucher
Tamazirt: Fransa
Tawwuri
Amara


Fikṭuṛ-Mari Hugu, (s tfransist : Victor-Marie Hugo) ilul ɣ 26 bṛayr 1802 ɣ Buzanṣu, Fransa, immut ɣ 22 mayu 1885 ɣ Bariz. Iga yan umara bahra ittawssan, yura timzgunin d tmdyazt d ungaln. Iga ula asrtiy, d ukadimisya afransis. Iga yan umara aṛumantik axatar n tutlayt tafransist.

Iga amara axatar n tskla tafransist n tasuta tiss tẓa d mraw XIX, d amdyaz alirik d timdyazin zund Odes et Ballades (1826), Les Feuilles d'Automne (1832) nɣ Les Contemplations (1856). Itwassn ɣ tmizar n brra f ungaln yura zund Notre Dame de Paris (1831) nɣ Les Misérables (1862). Ɣ umzgun yura Hernani (1830) d Ruy Blas (1838).

tuddrt nns[ssnfl | Snfl asagm]

Fikṭuṛ Hugu ɣ tmẓi nns

Iga Fikṭuṛ Hugu arraw wiss kṛaḍ imẓẓiyn n Lyubuld Sijisbir Hugu (1773-1828) d Ṣufi Tribbuci (1772-1821).

Izdɣ Fikṭuṛ Hugu ɛalayin tuddrt nns tkml ɣ fṛanṣa. Ɣ uzmz n tgldit imqqurn n Nabulyu wIII izzug ɣ Bljika, Bruksil uca g usggʷas n 1852 innaql ɣar jirzi mani iqqim ar 1855, d asggʷas idda ad izdɣ i grnzi ar 1870 uca idwl din jar 1872 d 1873.

zat tlalit nns, jṛan waṭṭas n imjṛitn zun d tgrawla tafṛanṣiṣt n 1789, asbddi n tgdudant tamzwarut ar unggaru nns, tagldit tamqqrant tamzwarut n fṛanṣa n nabulyu. idwl nabulyu d agllid amqqran sin isggʷasn zat n tlalit n fikṭuṛ hugu. zat ad ɣrs yilin tam d mraw isggʷasn, iẓṛa arrn ayt burbun i tgldit n fṛanṣa.

yuwi adil fuci i 1822, ijj usggʷas zffar ad tmmut yimmas. mmemitsn amzwaru lyubuld (ilulln i 1823) immut d amẓẓyan. tuɣa ɣrs i hugu kuẓ n warbatn nniḍn : lyubuldin (28 ɣuct 1824), carl (4 nuwanbir 1826), franswa-fikṭuṛ (28 kṭubr 1828) d adil (24 ɣuct 1830).

isufɣ hugu ungal nns amzwaru Han d'Islande i 1823, wiss sin kṛaḍ isggʷasn i ḍfrn Bug Jargal, 1826. uca i sufɣ smmus n yidlisn n tmdyazt (Les Orientales, 1829; Les Feuilles d'Automne,1831; Les Chants du crépuscule, 1835; Les Voix intérieures, 1837; d Les Rayons et les ombres, 1840).

ilsq dis unzgum i tmttant n yillis tamqqrant lyubuldin. tmutt umi ɣrs 19 isggʷasn, di 1843, cwayt zffar urar nns. yuwyit yiɣzar n lasin (bariz). ula argaz nns immut tuɣa iqqs ad t ikks zg waman. lla yusid unɣmis n tmttant n yillis g ijj uɣmis, ntta tuɣa yilla g yiffus n fṛanṣa ntta tuɣa iqqim ɣar yijj n qahwa. yura ict n tmdyazt À Villequier mani isawl ɣf unzgum nns d lḥzn nns :

Hélas ! vers le passé tournant un oeil d'envie,

Sans que rien ici-bas puisse m'en consoler,
Je regarde toujours ce moment de ma vie
Où je l'ai vue ouvrir son aile et s'envoler !

Je verrai cet instant jusqu'à ce que je meure,
L'instant, pleurs superflus !
Où je criai : L'enfant que j'avais tout à l'heure,
Quoi donc ! je ne l'ai plus !

ah ! ɣar yizri tsmmuqlɣ s laẓ,
walu g wakal izmmar ad ayi sṭṭu aya,
sul ẓaṛɣ akud a n tuddrt inu
mani i t ẓṛiɣ tṛẓm afriw nns tnḍu !

ad ẓṛɣ akud a ar ɣa d mmtɣ,
akud, d imṭṭawn n zyada !
mani sɣuyyɣ : tarbat lla i ɣari indjinnit,
iwa ma ! ur ɣari tqqim !

yura aṭṭaṣ n tmdyazin zffar tmttant n yills, ɣf wanaw nni ict n tmdyazt i twassnn xf yin nniḍn qqarnas Demain dès l'aube, mani itals umi iggʷr ad iẓṛ amḍl n yillis.

Arratn nns[ssnfl | Snfl asagm]

tafrist n kuzit (Cosette), Les Misérables n imil bayar (Émile Bayard) (1862)

am waṭṭaṣ n yimaratn imẓẓyann n uzmz nns, i ḍfaṛ franswa-runi du catubrya (François-René de Chateaubriand) i twassnn s waṭṭaṣ g wanaw n tskla n uṛumantism, nnta d amara axatar n tskla g umzwaru n tasuta wXIX. di tmẓi nns tuɣa iqqs hugu ad yili zun d "catubrya niɣ walu", uca tigga tuddrt nns zun d igga catubrya. zun d nnta, iḍfaṛ amussu n uṛumantism, yudf di tsrtit g umulli n tgdudant, s wuyni izzwa bssif zg tmurt nns. umi yura adlis n tmdyazin Odes et poésies diverses di 1822, tuɣa ɣrs i hugu 22 isggʷasn, tuɣa iticcas lwi XVIII tiɣrad tagldant. maca d adlis isufɣ kuẓ isggʷasn zffar wnni, Odes et Ballades i mln hugu d amdyaz amqqran. ungal amzwaru yattuyn Le dernier jour d'un condamné (ass angaru n yijj umuẓir) ifɣ g 1829 mani itticc amnad nns xf tmukrisin tinuman, ḍfṛn t imaratn zun d albir kamu, carl dikns d fyuḍuṛ ḍuṣṭuyufski. maca ungal azgrar amxwaru isufɣ i 1831 d Notre-Dame de Paris. ibda hugu ad yari ijj ungal ɣf tamara d urkk°id g umzwaru n isggʷasn n 1830 maca yissi 17 isggʷasn alami i sufɣ Les Misérables. d ungal itwassnn s waṭṭaṣ g umaḍal, fɣnt zgs tikssuyin n usinima, tilifizyun d tmsult. g ungal Les Travailleurs de la mer(ixdamn n yill), 1866, , ijja hugu anaw n tsrtit, itals dgs imnɣi n bnadm akd yill. idwl ɣar tsrtit akd L'Homme qui rit (argaz iḍṣṣan), 1869.

Tudrt tasrtiyt[ssnfl | Snfl asagm]

Hauteville House, taddart n fikṭuṛ hugu umi iẓwa ɣr grnizi.

zffar kṛaḍ n yistayn n ukadimi afṛanṣiṣ nbla walu, yimsti tiklt tiss kuẓ g 1841, igga amkan nns g umaḍal n tẓuṛi d tskla. idwl g 1845 abir n fṛanṣa (agmam n wagraw amqqran) mani isawl ɣf anqaḍ n tmttant.

g umzwaru n tgrawla n 1848, imsti amari n tgdudant tiss snat mani iqqim akd imḥḍan. ixlq aɣmis L'Événement g ɣuct 1848. g 1849 imsti g wagraw n uslgn mani inna inaw nns ɣf uẓlaḍ.

iẓwa hugu zffar i usgʷdm n 2 dujanbir 1851, inna amzaray nns g Napoléon le petit (nabulyu amẓẓyan), tadlist ifɣn g 1852.

g uzmz n tgldit tamqqrant tiss snat, yudf dg tuzlt n nabulyu wIII g bruksil uca dg jrzi d grnizi i taddart nns Hauteville House. isufɣ din Les Châtiments (1853), timdyazin ɣf tuzlt nns zg nabulyu wIII.

idwl hugu ɣr fṛanṣa g cuntanbir 1870.

Idlisn[ssnfl | Snfl asagm]

Amzgun[ssnfl | Snfl asagm]

  • 1827 : Cromwell
  • 1828 : Amy Robsart
  • 1830 : Hernani
  • 1831 : Marion de Lorme
  • 1832 : Le roi s'amuse
  • 1833 : Lucrèce Borgia
  • 1833 : Marie Tudor
  • 1835 : Angelo, tyran de Padoue
  • 1838 : Ruy Blas
  • 1843 : Les Burgraves
  • 1882 : Torquemada
  • 1886 : Théâtre en liberté (xmi immut)

Ungaln[ssnfl | Snfl asagm]

  • 1818 : Bug-Jargal
  • 1823 : Han d'Islande
  • 1829 : Le Dernier Jour d'un condamné
  • 1831 : Notre-Dame de Paris
  • 1834 : Claude Gueux
  • 1862 : Les Misérables
  • 1866 : Les Travailleurs de la mer
  • 1869 : L'Homme qui rit
  • 1874 : Quatrevingt-treize

Tamedyazt[ssnfl | Snfl asagm]

  • Odes et poésies diverses (1822)
  • Nouvelles Odes (1824)
  • Odes et Ballades (1826)
  • Les Orientales (1829)
  • Les Feuilles d’automne (1831)
  • Les Chants du crépuscule (1835)
  • Les Voix intérieures (1837)
  • Les Rayons et les ombres (1840)
  • Les Châtiments (1853)
  • Les Contemplations (1856)
  • Première série de la Légende des Siècles (1859)
  • Les Chansons des rues et des bois (1865)
  • L'Année terrible (1872)
  • L'Art d'être grand-père (1877)
  • Nouvelle série de la Légende des Siècles (1877)
  • La Pitié suprême
  • Le Pape (1878)
  • L'Âne (1880)
  • Religions et religion (1880)
  • Les Quatre Vents de l'esprit (1881)
  • Série complémentaire de la Légende des Siècles (1883)
  • La Fin de Satan (1886)
  • Dieu (1891, 1941)
  • Toute la Lyre (1888, 1893, 1897, 1935-1937),
  • Nouvelle série de Toute la Lyre (1893)
  • Les Années funestes (1898)
  • Dernière Gerbe (1902, 1941, le titre n'est pas de Victor Hugo)
  • Océan. Tas de pierres (1942)




Isaɣuln[ssnfl | Snfl asagm]