Zayd U Ḥmad

Zɣ Wikipedia
Aller à la navigation Aller à la recherche
Zayd U Ḥmad
Tudrt
Talalit Tinɣir, 1890
Taɣlnt Lmɣrib
Tamttant 1943
Tawuri
Tawuri asrtay d uɛwiṣ

Zayd U Ḥmad iga amɣnas amaziɣ iwis n asammr, immaɣ mgal usdurri afṛanṣiṣ. Ilul Zayd U Ḥmad ɣ tzwiri n tasut tiss tẓa d mrawt ɣ iɣrm n Iqdman ɣ tmnaḍt n tɣrmt n Tinɣir tuẓẓumt n tqqbilin Ayt Mɣrad. Iskr idurn n tnzbayt i issnta Ɛssu U Baslam mgal n usdurri afṛanṣawi. D lliɣ tqqaḍa tnzbayt ɣ udrar n Ṣaɣṛu yiwrri U ḥmad s tmnaḍt nns lliɣ issnta udm yaḍni n tnzbayt gr-as d tsrdast tafṛanṣawit. Issnta Zayd U Ḥmad d usmun nns Muḥa U Ḥmmu ar igʷmmr isrdasn ifṛanṣawin s twisi n tussna nns izrin s imnɣi d udmkal n tmnaḍt nns. D lliɣ ggutn ungisn ɣ isrdasn d ignsas ifṛanṣawin s twisi n imɣarn n tmnaḍt d ibrgagn mayan att issufɣn ad ittkka tamnaḍt s tayyaḍ ar kiɣ nn srs tggʷra tizi ɣ iɣrm n Tdfalt ɣ yiffus n Tinɣir. Lliɣ tssn tfnust n usdurri tasga iwala tssutl taddart iɣ illa ɣ ku tmnaḍin ssntan isrdasn nns ar kkatn s uqqṛyan mgal n tgarin n Zayd ar kiɣ ittunɣa d walaf ɣ ufus nns ɣ 5 Maṛs 1936. Ɣ wass n 5 Maṛṣ ɣ usggʷas n 1936 a ittunɣa umɣras d uɣwwaɣ imqquṛn Zayd U ḥmad tamlla n bab n yignwan f yiman nns.

immnɣitn[ssnfl | Snfl asagm]

  • Imnɣi n Budnib, 1908.
  • Imnɣitn n Tafilalt, 1918-1919.
  • Imnɣitn n Tudɣa, 1918-1919.
  • Imnɣitn n Ayt Yaɛqub d Tunfit, 1929-1930.
  • Imnɣi n Tarda, 1930.
  • Imnɣi n Tazizawt, 1932.
  • Imnɣi n Srdrar, 1932.

Ẓṛ uggar[ssnfl | Snfl asagm]

Isaɣuln[ssnfl | Snfl asagm]

  • ( shi ) Zayed_Uḥemad - yura tt Abderrahim Bouhil aslmad ɣ tinml.
  • [1] Zaïd ou Ahmed
  • [2]/Zayd U-Hmad, une légende amazighe
  • [3] Les opérations menées par Zayd U Hmad d’après Raymond Lauriac (La Vigie marocaine)
  • [4] Zaïd Ou Hmad ouskounti
  • [5] Encyclopédie berbère
  • La Pacification de l'Atlas Central, , 6 tomes, Paris : Service Historique des Armées, Dossier 3 H 312 (ouvrage anonyme dactylographié)
  • M. A. Khettouch, Azour Amokrane ne meurt jamais (roman), Casablanca : Agence de Presse et d'Information, 1991
  • A. Guillaume, Les Berbères marocains et la Pacification de l'Atlas central (1912-1934), Paris, Julliard, 1946
  • Général Hure, La Pacification du Maroc (1931-1934), Paris, Berger-Levrault, 1952
  • Capitaine R. Henry, Une tribu de transhumants du Grand Atlas, Mémoire du CHEAM, numéro 147, 1937
  • Ahmed Skounti, Le sang et le sol. Les implications socioculturelles de la sédentarisation. Cas des nomades Ayt Merghad, thèse de Doctorat, École des Hautes Études en Sciences Sociales, Paris, 1995
  • L. Voinot, Sur les Traces glorieuses des Pacificateurs du Maroc, Paris, Ch. Lavauzelle, 1939
  • [6]Résistances para-nationales chez les Ayt Sokhman et Ayt Yafelman dans le Haut Atlas marocain (1929-1933)
  • Trois articles furent publiés en mars 1936 après la mort de Zaïd ou Ahmed par le quotidien La Vigie marocaine. La série a été intitulée : “Zaïd, roi des djicheurs”.
  • [7]La France au Maroc